JOSEP TOGORES LLACH

(Cerdanyola del Vallès 19 juliol 1893 - Barcelona, 17 de juny de 1970)

Fill de Josep de Togores i Muntades, president de l'Associació de Clubs de Futbol de Barcelona. Als 13 anys Togores pateix una meningitis i es queda sord, el que el porta a interessar-se per la pintura. Comença la seva formació artística amb Joan Llaverias i Fèlix Mestres.

Gràcies a una beca de l'Ajuntament de Barcelona, el 1907 marxa a París, on entra en contacte amb l'obra de Paul Cézanne. A Brussel · les pinta un quadre (El boig de Cerdanyola) que és premiat en l'Exposició Internacional que celebra la ciutat. Més tard comença una etapa impressionista en la seva obra.

De tornada a Catalunya, Togores entra a formar part de l'Agrupació Courbet de Barcelona, i un cop finalitzada la Primera Guerra Mundial torna a París, on entra en contacte amb el surrealisme gràcies a la seva relació amb artistes com Georges Braque, Aristides Maillol, Max Jacob o Picasso, arribant a signar un contracte d'exclusivitat amb el marxant d'aquest, Daniel-Henri Kahnweiler, fins a 1931. Aquest serà el seu període més surrealista i experimental.

Durant els anys 1920 comença a ser conegut a Europa, i durant els anys següents explora diferents estils com el cubisme o l'academicisme, deixant-se influir per les avantguardes de l'època i arribant a tenir influències del classicisme. El 1932, de nou a Barcelona, canvia de marxant, començant la seva relació amb Francesc Cambó i comença a pintar retrats de l'alta societat catalana. Va morir el 1970 a causa d'un accident de trànsit.