FRANCESC TODÓ GARCIA

Tortosa, Baix Ebre, 1922

Pintor.

 

Deixeble, a Barcelona, de Sainz de la Maza (1940) i de l’escola de Llotja (1942), es presentà el 1946 a la Sala Vinçon de Barcelona, ciutat on ha exposat sovint (sales Caralt, Vayreda, Gaspar i Parés). Participà als Salons d’Octubre i el 1952 guanyà el premi de gravat Rosa Vera i el 1954 l’especial de dibuix del Tercer Saló del Jazz. Viatjà, becat, per França, Bèlgica, Holanda i Anglaterra (1954) i participà als Salons de Maig de Barcelona. Ha exposat individualment sovint a Madrid, i a París (1962), Palma (1962), Bilbao (1966), València (1967), Illinois (1967), etc. Obtingué una beca March el 1965 i el 1969 esdevingué professor de pintura a la Universidad de los Andes de Bogotà, ciutat on exposà, així com a Cali i Mèxic DF. Ha conreat l’escenografia ( Una voce in off , de X.Montsalvatge, 1962; Bestiari , de Joan Oliver, 1972), el gravat, el monotip, el dibuix i la pintura. Després d’un postimpressionisme convencional esquematitzà la figuració fins a arribar vers el 1956 a la pintura de màquines complexes i pulcres —cosa que el féu sintonitzar amb els defensors de l’art social—; en aquest gènere es destaquen els murals barcelonins de la Mútua Metal·lúrgica (1959), entre altres. Posteriorment ha evolucionat cap a unes representacions clares, planes i precises de temes intimistes i nostàlgics que ell anomena genèricament i de manera informal La Catalunya tronadeta.