JOAQUIM TERRUELLA MATILLA

Barcelona, 1891 —Barcelona, 1956

Nebot i seguidor de Segundo Matilla, Joaquim Terruella ve ser també deixeble de Santiago Rusiñol. Amb aquest últim va realitzar un viatge a Itàlia en 1923, a més de passar una temporada treballant junts a Aranjuez.

També va pintar a París i a Palma de Mallorca. Va exposar individualment per primera vegada a la desapareguda sala Goya de Barcelona, el 1916. Des de llavors es van succeir les seves mostres a la ciutat comtal, sobretot a la sala Parés (des de 1924), i també va mostrar els seus paisatges impressionistes en galeries de París (exposa per primera vegada allà en 1922), Madrid, Palma, Saragossa, Bordeus i Biarritz.

A partir de 1928 mostrarà la seva obra a la sala Gaspar de Barcelona, en la qual reiterarà la seva presència fins a 1952. El 1956 celebra la seva última exposició a la sala Busquets, també a la seva ciutat natal.

Joaquín Terruella va ser un pintor fonamentalment paisatgista, situat en el deixant de l'impressionisme, que va reflectir amb delicadesa i subtil transparència el paisatge català.

Un altre dels seus temes predilectes va ser el món dels toros, i de fet va treballar com il · lustrador taurí per a les publicacions "El Dia Gràfic" i "La Nit". A més va tractar escenes de gitanos i de cafès concert.

Es conserva obra seva al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, el Museu d'Art Contemporani de Madrid i al Museu Provincial de Lugo, i importants col · leccions públiques i privades com la de la Fundació Banc Sabadell