RAMON ROGENT PERÉS

Barcelona, 1920 —Plan d'Orgon, Occitània, 1958

Pintor.

 

Descendent de la família Rogent . Féu estudis inacabats d’arquitectura durant la guerra civil de 1936-39 i s’inicià en la pintura encoratjat per Rafael Llimona. Visqué a França (1938-39) i el 1941 exposà a Madrid. Es presentà a Barcelona el 1942, i el 1943 féu amb els germans Vilató i amb Albert Fabra una important exposició. Exposà, invitat, a Portugal (1945 i 1947) —on li foren adquirides obres per al Museu de Lisboa—, al Salon d’Art Libre de París, a Londres, Pittsburgh i la Triennal de Milà. A Barcelona formà part del grup Lais (1950) i participà assíduament als Salons d’Octubre i a les edicions dels de Maig del 1957 i del 1958. La seva obra madura representa un dels primers tempteigs a la postguerra d’enllaçar l’art català amb l’art nou occidental, a través d’un esquematisme constructiu de colors plans influït especialment per Matisse. Els darrers anys accentuà la valoració dels volums. Especialment influent també com a pedagog —morí en accident automobilístic quan tornava de fer conèixer Picasso a uns deixebles seus—, entre els qui es formaren amb ell hi ha Joan Ponç, Roca-Sastre, Miquel Juncadella —que morí amb ell—, Bosco Martí, Lluís Aragó, Aurora Altisent i Carme Garcés, entre altres.