JOSEP MARIA PRIM GUYTÓ

Barcelona, 1907 —Barcelona, 1973

Pintor.

Fill d’un advocat. Originari familiarment de Bordils (Gironès), hi sojornà sovint. Dibuixant vocacional, el 1924 publicà il·lustracions a El Autonomista de Girona i l’any següent il·lustrà amb linòleums el llibre L’estàtua de la dansarina de J. Rodríguez Grahit. Estudià xilografia i pintura a Barcelona, a l’Ateneu Polytechnicum que dirigia Francesc d’A. Galí, al FAD i al Cercle Artístic. Dins el grup Merli el 1929 exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona i els anys trenta participà als salons de Primavera. Féu des d’aleshores diverses exposicions individuals a Barcelona i el 1932 exposà col·lectivament als EUA. Relacionat amb el grup de Destino, col·laborà en aquesta revista des de la immediata postguerra, il·lustrà l'|lbum de habaneras de N. Luján i X. Montsalvatge i col·laborà amb J. Janés en la collecció bibliogràfica “La Rosa Vera”, entre altres col·leccions editorials. Afermà la seva reputació com a pintor i es caracteritzà per una visió fugaç i lleugera del paisatge i més sovint de la marina; hom ha relacionat el seu estil amb el fauvisme d’un Dufy.