JOAN PORCAR RIPOLLÉS.

(Castelló de la Plana, 8 d’abril de 1889- Castelló de la Plana, 3 d’octubre de 1974)

 

Va néixer en el si d'una humil família de pagesos. Fins als 17 anys va alternar les tasques agrícoles amb les tasques artístiques. La seva primera formació pictòrica la va rebre del pintor castellonenc Vicent Castell.

El 1906 la Diputació de Castelló li va concedir una beca per realitzar estudis d'escultura a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. Des 1910-1914 va residir a Barcelona, on va contactar amb la bohèmia artística relacionada amb la modernitat, alhora que va començar a abandonar l'escultura per dedicar-se de ple a la pintura.

El 1915 va tornar a Castelló i va fundar l'agrupació "Ribalta", centrada en la pintura natural del paisatge. La seva primera exposició individual la va realitzar a Barcelona el 1927. Després va alternar les exposicions a Espanya amb la seva participació en certàmens internacionals (Venècia, Oslo, París, Buenos Aires). El seu major èxit ho va aconseguir el 1954, en obtenir la primera medalla a l'Exposició Nacional de Belles Arts, per la qual cosa, en els seus últims anys, va gaudir de prestigi. Va comptar amb nombrosos deixebles que van imitar el seu estil. Quan al final dels seus anys, un marxant d'art valencià va voler comprar la seva obra, Porcar es va negar, responent amb ironia: Quan passava fam en la meva infància hagués volgut que em compressin algun quadre, però ara ja no necessito vendre'ls.

Les seves temàtiques preferents eren els nens (nens que reposaven o realitzaven jocs), els retrats, les pintures rupestres i, sobretot, els paisatges. En la línia del realisme evolucionat, els paisatges de Porcar es distingeixen per la justa proporció de la llum, l'estretor dels horitzons davant l'amplitud del cel, la pinzellada solta i l'afecte a la terra en els temes.