MIQUEL OSLÉ  SÁENZ DE MEDRANO

(Barcelona, 1879 - Barcelona, 1960)

Fou un escultor català. Treballà en col·laboració amb el seu germà Llucià. S'inicià com a aprenent al taller d'escultura industrial de Josep Bofill, passant després a la fundició Masriera i Campins, on ingressà també el seu germà Llucià, i on coincidiren amb Manolo Hugué. També foren deixebles de Josep Montserrat i Portella. Miquel treballà també un temps amb Josep Llimona. S'emmarcaren dins d'un estil realista d'aire acadèmic. Ambdós foren catedràtics d'escultura a l'Escola de Belles Arts de Barcelona.

Rebé nombroses distincions per la seva obra: a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona de 1896 obtingué menció honorífica; el 1906, rebé la primera medalla a Madrid amb Esclaus; el 1907, primera medalla a Barcelona amb Inspiració. Entre la seva obra conjunta destaquen:

Monument a Fortuny, Barcelona (1922).

Monument a Verdaguer, Barcelona (1924).

Mausoleu de les Heroïnes de Santa Bàrbara, Girona (1925).

Font de la plaça d'Espanya, Barcelona (1929).