MANUEL HUMBERT ESTEVE (Barcelona, 6 d'agost de 1890 - Cubelles, 1 de febrer de 1975)

Durant gran part de la seva vida visqué entre les ciutats de Barcelona i París, on fou molt apreciat per els seus contemporanis i realitzà un gran nombre d'exposicions. Degut al temps viscut en aquestes dues ciutats, Humbert va relacionar-se amb multitud d'artistes contemporanis a ell, tant nacionals com internacionals, d'entre els quals destaca Modigliani, amb qui va mantenir una forta amistat.

 

L'obra d'Humbert es caracteritza per dos ítems principals que són constants al llarg de la seva carrera: la claredat i la calma. Les seves pintures no són gens violentes, predominen les figures reposades, els paisatges tranquils, la sensació de calma i serenitat. Humbert mostra les persones que retrata en repòs, assegudes o realitzant moviments lents i pausats, ben al contrari que estava passant en temps similars en l'art de les avantguardes, com per exemple en el Futurisme. Els seus retrats femenins són melancòlics i tenen un cert aire de tristor que aporta tridimensionalitat i profunditat a les figures representades, i el mateix passa amb els paisatges, tot i la vivacitat en la paleta cromàtica que Humbert utilitza. Les obres de Manuel Humbert són d'una gran vivacitat, obtinguda a través de harmonies delicades i subtils. Segons Rafael Benet, una de les altres constants en l'estil d'Humbert és la falta d'afectació en les seves obres, on sembla que el món s'hagi aturat i que siguin alienes als fets convulsos per els que està passant el món en aquells moments. Actualment, per exemple, trobem obres d'aquest artista al Museu Nacional d'Art de Catalunya o a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.