EMILI GRAU SALA  (Barcelona, 1911-París,1975)

Fill del dibuixant Joan Grau Miró. Si bé va a l'Escola de Belles Arts , la seva formació es considera majorment autodidacta . La seva primera exposició té lloc el 1930, a la "Galeria Badrinas " de la mateixa ciutat .

En esclatar la Guerra Civil espanyola ( 1936 ) , Grau Sala abandona Espanya amb la seva dona , la també pintora Ángeles Santos , i s'instal · la a París. Allà romandrà durant 25 anys . A París , Grau Sala coneix de prop les avantguardes però es decanta clarament per una figuració amable i colorista , derivada de l'impressionisme i del fauvisme . Era una via ja assumida pel circuit comercial , superada pel que fa a novetat pel cubisme i el surrealisme , però que mantenia viva dins d'un alt nivell gràcies a mestres com Pierre Bonnard , Chagall i Raoul Dufy , als quals Grau Sala segueix amb una dependència de cas excessiva

L'estil de Grau Sala , d'un vague impressionisme servit amb una paleta viva i variada , troba portes obertes al món editorial i gràfic, dissenya cartells i produeix litografies i aiguaforts .

El 1963 , Grau Sala retorna a Barcelona, quan l'anquilosada figuració de l'Espanya franquista comença a ser contestad però ell segueix fidel al seu estil , i fins a la seva mort el 1975 , deixa una àmplia producció dins de les mateixes coordenades : figures femenines , interiors i paisatges , en una ambientació temporal vagament clàssica , nostàlgica del segle XIX . Una pintura de valor decoratiu , que eludeix tot risc i que frega la reiteració i l'excés de blanor .

A partir dels '90 , el nou auge del col · leccionisme de nivell mitjà rellança a Grau Sala , a l' entendre'l com un intèrpret , en clau espanyola i accessible , d'un estil genèricament anomenat " impressionista " . Aquest repunt en preus no s'ha vist acompanyat pel suport de la crítica i del circuit museístic .