LLUÏSA GRANERO SIERRA

Barcelona, 1924

Fou deixebla de Jaume Otero i Enric Monjo. Seguidora d’un classicisme simplificat, ha fet diverses estàtues públiques a Barcelona. Ha obtingut diversos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona. És catedràtica de modelatge i de composició a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Entre 1944 i 1953, l’escultora obtingué fins a tretze reconeixements en exposicions i concursos, tant a Barcelona com a Madrid. A banda dels èxits professionals, és també el moment del benestarpersonal, al qual contribuïren el seu casament amb el també escultor Enric Galcerà Martí el 1949 i elposterior naixement del seu fill.

El 1953, l’escultora entrà a treballar com a col·laboradora al taller del seu antic professor, Enric Monjo.

Luisa Granero impartí les assignatures de Modelat i Composició a l’Escola Superior , que el 1977 esdevingué Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, fins a la seva jubilació el 1994.

Compaginà la seva tasca docent amb la participació a nombrosos premis i concursos, a més d’una activitat expositiva molt remarcable, que inicià el 1968 amb la seva primera mostra individual a la Sala Parés.