FRANCESC DOMINGO SEGURA

Barcelona,1893—São Paulo,1974

Pintor i gravador.

 

Es formà a Barcelona, a l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat i a l’escola de Francesc Galí. Integrà, amb companys seus, l'Agrupació Courbet (1918-19). El 1920 s’establí a París, on arran de gran admiració a Cézanne, mantingué, a través de múltiples evolucions, una preocupació constant per l’estructura, que marca tota la seva obra; en aquesta ciutat s’acostà al cubisme (1922-27), etapa en què enriquí el colorit. També residí a Bretanya (1927-29), i en el període 1929-31 passà per una etapa espectral. Retornat i establert a Barcelona (1931-39) conreà un realisme social desproveït de demagògia, visió idealitzada dels ocis de l’obrer, temàtica que ja havia conreat els seus primers anys barcelonins, fruit de la qual són les obres El pagès , Els jugadors i Homes a la taverna. Tingué el càrrec de secretari del Sindicat d’Artistes, Pintors i Escultors de Catalunya i desenvolupà una intensa activitat cultural durant la guerra civil. La postguerra representà una etapa de desorientació. Des del 1951, després d’una estada a Buenos Aires (1950), on es dedicà al retrat, s’establí a São Paulo (Brasil) i s’orientà vers una estilització del seu tradicional constructivisme figuratiu. Hi donà classes de gravat a l’escola de belles arts, obrí, el 1963, una galeria d’art i fundà el Grupo Bisonte, integrat per Walter Levy, Pere Tort, Jabago, Paulos Chaves i altres pintors. Treballà el gravat, la pintura mural —capella de San Rafael a Amparo i de Nosa Senhora de Monte Serrate a Sâo Paulo—, el retrat — Alberto Salles , Euclides da Cunha — i altres temes — Noia amb nina , Barraques a Santos , Fira de bous , L’home i el cavall , La florista , Família feliç —, influït per la lluminositat brasilera. Exposà a nombroses ciutats europees, dels EUA i del Brasil i rebé nombrosos premis i honors. Exposà novament a Barcelona el 1967 i el 1973.