ENRIC CLARASO DAUDÍ

Sant Feliu del Racó 1857 - Barcelona 1941,

 

Fou un escultor modernista català l'estil del qual transita entre el costumisme i el simbolisme. Va freqüentar els cercles de Rusiñol i Casas. El seu estil s'ha relacionat amb el de l'escultor Josep Llimona.

Va tenir com mestre a l'escultor Joan Roig i Solé, a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Va compartir taller, primer amb el pintor Carbonell Selva i més tard amb Santiago Rusiñol, amb qui li va unir una gran amistat, juntament amb Ramon Casas, van formar un trio molt conegut dintre de la bohèmia barcelonina de principis del segle XX. Van fer nombroses exposicions junts a la Sala Parés, també gràcies a les tertúlies que organitzaven es va crear el famós Museu del Cau Ferrat de Sitges. Les seves primeres obres, tenen un caràcter de realisme anecdòtic, després de passar una temporada a París, la seva escultura es transformà a formes més sensitives, qualificant-se com un artista modernista.

Va participar en el 1892 a l'Exposició Nacional de Madrid, a la World Columbian Exposition de Chicago (1893), al 1888 a l'Exposició Universal de Barcelona i va obtenir una medalla d'or a l'Exposició Universal de París (1900). Va fer escultura funerària, tenint realitzats panteons als cementiris de Barcelona i Saragossa. El 1931 publicà un llibre autobiogràfia anomenat Notes Viscudes.