ENRIC CASANOVAS ROY

Poblenou, Barcelona,1882—Barcelona,1948

 

Després d’un quant temps d’aprenentatge al taller de Josep Llimona (1896) i d’estudis a l’Escola de Llotja de Barcelona (1900), féu el primer viatge a París (1900). De tornada exposà a Els Quatre Gats (1903). Féu diverses excursions a través de Catalunya i noves estades a París (1904). Participà en la primera exposició a Les Arts i els Artistes (1910); exposà al Faianç Català (1910); féu viatges a Londres i a Bèlgica (1912). Instal·lat al Guinardó, a Barcelona (

1913), s’integrà a l’equip de l’Escola de Decoració que dirigia Joaquim Torres-Garcia (1914) i treballà intensament ( Monument a Monturiol , a Figueres, 1916-18). El 1920 obtingué una sala especial a l’Exposició de Belles Arts. El 1922 anà a Amsterdam, on participà en l’Exposició  d’Artistes Catalans, i el 1927 a Itàlia; a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 obtingué una primera medalla. El 1932 ingressà a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. El 1935 fou elegit president de Les Arts i els Artistes i, el mateix any, guanyà el premi Campeny de la Generalitat de Catalunya. La sala Parés li preparà una exposició-homenatge. Fou nomenat director (1936) del museu de Tossa. El 1939 s’exilià a França, on residí (Avinyó, París, Besançon) fins el 1942, que tornà a Catalunya. Exposà a les galeries Argos i també a Madrid (1943). La seva obra (figures de marbre, bronze, pedra; busts, etc), de bon començament dins la influència rodiniana al servei d’una temàtica social, revela després una sensibilitat i una finesa d’esperit molt grans acompanyades d’una voluntat de convertir la dona catalana en arquetip, trets que el caracteritzen com un dels representants més típics del Noucentisme.