RAMON CALSINA BARÓ

(el Poblenou, Barcelona, 26 de febrer de 1901 - Barcelona, 26 de novembre de 1992)

Fou un pintor i dibuixant català. El seu estil és una espècie de realisme màgic, precís i estilitzat, sovint irònic i sobtat per algun detall insòlit o fantàstic, influït per Francisco de Goya, Honoré Daumier i William Hoggart.

Fill d'una família de flequers ubicada al carrer de Castanys, davant del Mercat de la Unió, Calsina ha estat sempre conegut com l'artista nascut i criat modestament en el suburbi industrial del Poblenou. Estudià a l'Acadèmia Baixas i el 1920 amb Feliu Mestres a l'escola de Llotja de Barcelona, allà va aprendre la tècnica de les vidrieres artístiques, art que mai més abandonarà.

Quan tenia uns 30 anys va guanyar dues vegades la beca Amigó Cuyàs i se'n va anar a viatjar per Espanya, per passar posteriorment un any i mig a París perfeccionant la seva tècnica i assumint els primers encàrrecs publicitaris de cartells o dibuixos per a revistes. Com a dibuixant, va fer il·lustracions, cartells i vitralls. Va dissenyar les figures i la decoració de l'obra de teatre El casament de la Xela, de Xavier Benguerel (1938). Del 1931 al 1933 col·laborà a la revista alemanya Der Querschnitt i il·lustrà, entre altres, el Quixot i les obres d'Edgar Allan Poe. El 1934 va fer la seva primera exposició individual a la Sala Parés, però després de la guerra civil Espanyola, el seu art va perdre consideració i l'artista es va anar recloent progressivament al seu taller, centrant-se en la seva producció i aliè a les noves tendències, degut al seu ferm convenciment i criteri sobre què era l'art.

Durant aquesta època va realitzar les vidrieres de l’església de Sant Esteve de Granollers, conseguda pel seu Retaule de Sant Esteve Protomàrtir.

Amb un estil personalíssim, allunyat dels convencionalismes i les corrents de l’època, l’obra de Calsina destaca, per sobre de totes les coses, per un excels domini de la tècnica que li permet expressar, amb tots els matisos, la seva personalitat, tant quan vol ser irònica, com en les seva versió càustica o en els retrats de realisme més agosarat.

Ramon Calsina fou un pintor d'ofici. Voluntàriament fora de modes, no admeté mai el consell de ningú en la seva producció, ni va voler pintar mai el que el públic volia. Tot això va afavorir la seva llibertat com a artista, però va perjudicar la seva promoció com a professional.

Els seus records d'adolescència ocupaven una part important en el seu món pictòric, esdevenint símbols que es reiteraven de manera obsessiva, tot reconstruint un passat idealitzat, com ara el pa del negoci familiar, la sopera de la popular escudella de la seva llar, els globus aerostàtics del trofeu internacional Gordon-Bennet que va poder admirar de petit a la platja de la Mar Bella, la Torre de les Aigües, el gasòmetre de la platja, els terrats, els nens jugant al carrer, les fotografies familiars i els paisatges desolats".

El 1930 exposà per primer cop a la sala Parés de Barcelona, i el 1931 ho va fer a París. Cal destacar les exposicions antològiques que va fer a Barcelona el 1957 i el 1966.

El 2009 el Museu Deu del Vendrell organitza l’exposició “Ramon Calsina creador incondicional” conjuntament amb la recent nascuda Fundacio Ramon Calsina.

 

 

La pàgina web de l’artista: http://www.fundaciocalsina.org/2_documents/pag_inici.html