JOSEP CAÑAS I CAÑAS (Banyeres del Penedès, 1905 - El Vendrell, 2001)

Fou un dibuixant i escultor català. El seu aprenentatge fou autodidacte, tot i que va fer alguns cursos a l'Escola d'Arts i Oficis de Vilanova amb Damià Torrents i el seu amic Joaquim Mir. Els seus primers quadres són de temàtica mediterrània i camperola.

Exposà individualment per primer cop a la Sala Parés de Barcelona el 1932. El 1935 va estar a Londres i París amb una beca de la Generalitat. Durant la guerra civil espanyola es va afiliar a la UGT i lluità a la batalla de l'Ebre. Després de la guerra va treballar un temps amb Ignacio Zuloaga i va obtenir alguns premis. Entre el 1947 i el 1955 va marxar a Mèxic, on va fer quadres de tema indigenista. Les seves figures, de contorns arrodonits i monumentalitat continguda, es desenvolupen dins volums cúbics i cilíndrics. Té obres seves als museus d'art contemporani de Barcelona, Bilbao i Madrid, i al Museu Antropològic de Mèxic. Destaca també la sèrie de dibuixos 700 rostres, feta entre els anys 1929 i 1985. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 

Obra escultòrica: Dinamiter (Barcelona, 1936), La piràmide (Ciutadella, 1942) A fra Juníper Serra (Carmel, Monterey, Califòrnia, 1947), Als castellers (Vilafranca del Penedès, 1963) Font de la Sardana, als Jardins del Retiro, Madrid (1964) La sardana (a Montjuïc, Barcelona, 1965) Carmen Amaya, als actuals Jardins de Joan Brossa, Montjuïc, Barcelona (1966) Quatre de vuit del Vendrell (entre 1965 i 1976)